Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/176

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ton. (Mig adormit.) L'home era allà!

Guida. (Mig adormida.)

 Diguem l’oració de cada vespre!

(S'agenollen i pleguen les mans.)

Tots dos. (A mitja veu.)

 Bona nit a tot el món.
Angels tinc al meu entorn:
dos al cap que em besen,
dos als peus que resen,
dos aquí a la dreta,
dos aquí a l’esquerra,
altres dos que em vetllen,
altres que em desvetllen,
dos que em fan memòria
del cel i l’alta glòria.

(Se deixen anar damunt la molsa i s'endormisquen enllaçats. Se fa fosc del tot. De sobte un raig de llum brillant travessa la boira, que s'arremolina formant núvols i pren la forma d'una escala que del mig de les taules puja cap a dalt.)

 

ESCENA III


PANTOMIMA


 Catorze àngels, amb vestidures flotants i lluminoses, davallen de dos en dos, mentres la claror va tornant-se més resplendent, i es col·loquen entorn dels dos nens adormits en la disposició que diu la pregària anterior: dos al cap, dos als peus, dos a la dreta, dos a l'esquerra, i quatre repartits de manera que formin una rodona tancada entorn dels nens.