Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/182

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ESCENA III


Una Veu de la Caseta.

 Rata, la rateta,
que em menges la caseta!

(El Ton s'espanta, i li cau el bocí.)

Ton. No ho has sentit?

Guida. (Un xic espantada.) El vent.

Ton. (El mateix.) El vent.

T. i G. Que el sol va duent!

Guida. (Cull el bocí i el tasta.) Hum!

Ton. (Mirant-la amb afany.) És bona?

Guida. (Deixant-l'hi mossegar.) Té, home! tasta!

Ton. (Posant-se la mà al pit amb entusiasme.)
  Ai!

T. i G.  Ai!

Ton.   Ai!

Guida.  Ai!

T. i G. Ai! Que és dolça! que és dolça!

 És dolça més que mel!
Menjant-la, em sembla,

et dic, que estic dalt del cel!

Ton. Ai! que rebó!

Guida. Confits! arranja'ls!

Ton. Que dolç!

Guida.  Ai, filia!

Ton. Més!…

Guida.  Que dolç!

Ton.  Arranja’ls!…

Guida. Aquí deu sé el confiter dels àngels.

Ton. (Cridant.)

 Ep! ep! vós, l’home, que esteu refiat!

Aquí les rates us fan un forat!