Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/186

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Ulls, mai més veureu ningú.
 Au! a dintre! Vina-hi tu!
 (Fa gestos, emportant-se al Ton, que resta amb
 els ulls fits al nus del bastó que lluu; el fica
 a dins de Vestable i tanca el reixat. Tot això
 mentres va dient:)
 Hocus, pocus, bonus jocus,
 malus locus, hocus pocus,
 bonus jocus, malus locus,
 hocus pocus, bonus jocus,
 hocus pocus!
 (Mentrestant se torna a fer clar, i el brill del
 bastonet se va apagant. Llavors la Bruixa
 es dirigeix alegrement a la Guida, que a
 tot això ha restat sense moviment.)
 Guideta, tu fes força bondat.
 El Toni tindrà greix aviat.
 Ben cert que en tinc grans esperances.
 Vull engreixar-lo amb anous i panses:
 vaig a cercar les panses i anous.
 Tu queda’t aquí… Ai, si et mous!
 (L'amenaça sarcàsticament amb el dit, i en-
 tra a la casa.)

Guida. (Esglaiada, immòbil.)
 Ui!… Quina por que em fa, l’embruix!

Ton. (Baixet i precipitadament.)

 Guida, pst! No digues re:
fes ulls ben bé…
Sols cal mirà
i apendre tot lo que ella fa.
D’allò que et digui, digues sí…
Ja torna cap aquí… pst… pst!…

(La Bruixa torna, s'assegura de que la Guida

està quieta, i d'un cistell que porta tira nous

i panses al Ton.)