Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/188

 Ai! dins del foc, com hi cruix la brossa!
 (Afegeix llenya: s'alça un moment la flama-
 rada. Corre a més no Poder a cavall de l'es-
 combra.)
 Aixís me’n vaig, del sol al raig,
 per ’quest voltant, saltant, brincant.
 (Torna a córrer. Mentrestant la Guida guaita
 per la finestra. Va tornant-se més fosc,
 mentres se va acostant la tempestat.)
 Quan és, de nit, — tot-hom al llit,
 la bruixa ha entrat — per un forat!
 (Gran llampec.)
 Que dos fan sis — (jo conto aixís)
 i vuit fan nou: — no n’hi ha pas prou;
 que nou son u — i deu ningú.
  Xiu, xiu… — la bruixa ho diu:
 sols para el vol — quan surt el sol.
 (Trons i llamps. Amb salts esbojarrats se'n
 va cap al fons, a la dreta, i desapareix dar-
 rera la casa. Després se la veu, com rode-
 jada de Uamps, volar a cavall de l’escombra
 per davant del Puig Ombrós. Entra per
 l'esquerra, s’avança a Vescena, i llença l'es-
 combra.)
 Prrr… Vés-te’n, uix!
 (El cel torna a aclarir-se. Va a saltirons cap
 a l'estable, i desperta al Ton fent-li Pessigo-
 lles amb una palla.)
 Au! Amunt, prendeta!
 Vejam la llengüeta.
 (El Ton treu la llengua.)
 Ben dolceta.
 (Fa petar la llengua.)
 Au! ensenya’m el dit més xic! i ben de pressa!