Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/190

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Aquesta olor tan blana
 me fa veni una gana!…
 Si véns aquí
 menjaràs amb mi.
 (La Guida enira.)
 Ajup-te bé aquí a la boca:
 veuràs, a dins, quanta coca!
 Mira al damunt
 si estan al punt
 o si encara no.
 No tingues pó.
 (La Guida dubta.)

Ton. (Esmunyini-se de l'estable.)
 Ai, que et té!… —Guarda’t bé!

Guida. (No sabent-ne.)
 No hi arribo pas…—No podré: que és cas!

Bruixa. Alça’t soleta… — una miqueta.
 Abaixa el cap; — aparta el tap.

Ton. (Delenint a la Guida pel vestit.)
 Ai, que et té!... — Guarda’t bé!

Guida. (Temorosa.) Que tonta só! — Ai! ai! Senyó!

 Per més que em renyis,

cal que tu m’ensenyis.

Bruixa. (Impacient.) Abaixa el cap; — aparta el tap.

 (La Bruixa s’aboca al forn per olorar, ficant
 mig cos a dins. El Ton i la Guida li donen
 una empenta, fent-la caure dins del forn, i

 tanquen la porta d’una revolada.)

T. i G. (Fent burla.) I, ara que ets dins, nyac!

 Tanco fort! dac!
Ara tu serás, jo no,
rostit milló!
(S'abracen amb gran alegria.)
Oidà! La Bruixa és morta ja!

Tra-la-rà! Ja podem cantà!