Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/191

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Oidà! La Bruixa s’ha acabat!
 Ben jugat!
 Vaja si és bon plat!
 S’ha acabat l’embruixament
 inclement.
 S’ha acabat, amén!
 (Agafant-se per les mans.)
 Sí! Ballarem contents
 sens témer poc ni gens.
 Volta’l, al mal casal!
 Ja no ens pot fer cap mal!
 Ah! oidà! Ah! oidà!
 Ah! oidà! Ah! oidà! Oidà!
 (Van ballant, agafats, cap a la Casa de Sucre.
 Quan hi arriben, el Ton s'aparta de la
 Guida, entra corrents a la casa, tanca la
 Porta, i per la finestra de dalt li tira pomes,
 peres, préssecs, nous daurades, i tota mena
 de dolços i confitures. Mentrestant el forn
 de la bruixa comença a espetegar forta-
 ment, s’alça una gran flamarada, s’esquer-
 da amb gran soroll, i cau amb terratrèmol.
 El Ton i la Guida corren, fugint aterro-
 ritzats, i resten amb la boca badada. La seva
 admiració creix quan veuen tot de nens afi-
 lerats al seu entorn, que els va caient a trossos
 la pasta que els revestia.)

T. i G. (Parlant.)
 Ai! ai! D’on han sortit, aquests nens?