Aquesta pàgina ha estat validada.
i aquells somnis són llunyans!
El castell s'enfonsà en runes
i el vell bosc caigué temps ha;
enemigues hosts vingueren
com onades de la mar;
les fogueres s'enlairaren
enterbolint el cel blau;
els guerrers, tots orgullosos,
corrien dalt de cavall;
ressonaven les espases,
morí el pare i els germans,
i an-e mi se m'endugueren
amb els ulls tots apagats,
que ara es giren amorosos
envers tu amb un gros afany.
Ai! Temps ha que fóra morta,
si no fos per 'quest infant!
