Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/209

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

fet ella lo millor.
Les aigües el segueixen
amunt, dant-li socors,
i els ferms castells de roques
li obren llurs tresors.
Ell l'or als palaus mena
de reis i emperadors,
i posa en llur corona
pedres de molt valor.
I, en canvi del que els porta
son braç tan generós,
demana'ls poca cosa:
pobresa és el seu goig.
I quan ells se degollen
a baix per llurs tresors,
ell ja és a les muntanyes,
alegre rei del món.