Aquesta pàgina ha estat validada.
tots direu amb alegria:
— Nostre dol fou dol d'un jorn. —
Murs ben ferms envers l'altura,
o ventura!,
s'alçaran aquí aviat;
i en els temps de malaurança
seran part de l'esperança
per tot cor tempestejat.
Mare de Déu i estimada:
de tornada
me'n 'niré tot aclarit.
O tu, dolça! o tu, pia!
ets Matilde i ets Maria,
i ets el nord del meu sentit.
Sens preguntes inquietes,
satisfetes
mes ànsies veuré per tu.
De la terra, amb gran altesa,
cantaré la boniquesa
fins que te'm vulgues endû.
Visions noves, visions velles,
meravelles,
no em deixeu el cor tot sol.
Resti eix lloc inoblidable
on la llum santa inefable
fongué el somni del meu dol.
