Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/225

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Quan l'ésser de les criatures
no es digui amb xifres ni amb figures,
i el cant i el bes facin els llavis
més savis que els de tots els savis;
quan tot el món se senti viure
lliure en el si del propi viure;
quan llum i ombra, tot plegat,
facin la vera claretat,
i eterna història del món sia
la que ha dictat la poesia;
llavors tot l'ésser fals quedarà fos
al davant d'un sol mot misteriós.