Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/230

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
CANTS A MARIA


I

El qui un sol cop vos ha mirat,
Mare, ja esclau no és del pecat,
ni pot patir d'altre turment
que, lluny de Vós, l'enyorament:
ha d'estimâ'us eternalment.
De vostres gràcies el record
en l'ànima li resta com el més gran tresor.

Lo que us estimo ja ho sabeu,
i lo que em cal prou que ho veieu.
Feu-me sentir vostra dolçor!
Deu-me senyal del vostre amor!
Jo visc en Vós: feu-vos sentî
Vós, un instant almenys, en mi!

Quantes vegades, somniant,
Mare, us he vist bella amb l'Infant!
El Jesuset, vers mi piadós,
volia prou jugar tots dos;
mes Vós, alçant l'esguard, al punt
vos l'emportàveu cel amunt.

Jo què us he fet, pobre de mi?
Si he obrat mal, vulgueu-m'ho dî.
Que no us haig pas de fer saber