quant vostre sóc tot jo sencer.
Reina, agafeu-me ara pel mot:
preneu-me cor, sentits i vida i tot.
Els altars vostres ¿que no són
el meu refugi anant pel món?
¿Les vostres gràcies no he acceptat
amb la més gran humilitat
de tants anys ha, que, essent petit,
ja m'alletava en vostre pit?
En aquells dies, més d'un cop,
Mare, us he vist de ben a prop.
El vostre Fill dava'm les mans
com fan trobant-se dos germans;
i Vós mig rèieu fent-me un bes.
Temps benaurat! Mes, ara, on és?
Ara és ben lluny: ja fa molts anys
que el dol i el greu me són companys:
corro pel món esmaperdut.
On ets, camí de la salut?
De vostres faldes, somicant,
me penjaré com un infant.
Si sols un nin vos pot mirar,
si sols al nin heu d'ajudar,
prou, del camí que vaig seguint!
Desfeu-me els anys, tomeu-me nin!
Perquè l'amor, la fe d'infant,
d'aquell temps d'or que us els he anat servant.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/231
Aquesta pàgina ha estat validada.
