Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/250

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Bo és seguir la carrossa
que Fortuna duu
i, com un ròssec, marxar
per bones carreteres
darrera del cotxe reial.

¿Qui fa via tot sol...?
En el bosc s'esborra el camí;
al seu darrera
furients se redrecen
els boixos altre cop...
l'enclou la soletat.

Ai! ¿qui cura les penes
quan el bàlsam torna vri?
El qui de l’amor
ne treu odi i avorriment.
Ell menysprea, menyspreat resta,
resta devorant
tot sol el seu cor
sense satisfer-se mai.

Tu, de l'amor Pare,
treu de la lira aquell so
que afalaga sa orella!
Reviva’l amb ell!
Obre an-e l'assedegat
els ulls vers les fonts clares
que al bell peu brollen-li
pel desert!