Aquesta pàgina ha estat validada.
Encar viu la fe: — la coloma ve:
de les seves mans és eixida.
L'amor diví — tasteu en el vi,
preneu el pa de vida.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Oh! preneu el meu Cos,
preneu la meva Sang,
prenda de l'amor nostre.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Preneu la meva Sang
i preneu el meu Cos:
feu-ho en record de mi.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El vi, el pa d'aquell sant vespre,
fou canviat pel Diví Mestre
(obra i gràcia d'amor piadós)
en la Sang de son costat,
en son Cos sacrificat.
Sang i Cos, per sant misteri,
s'és mudat en refrigeri
i en consol d'amor diví:
en el vi perquè en begueu
i en el pà perquè en mengeu.
(PRIMER CHOR)
Preneu el pa, — que es tornarà
del cos en fortalesa:
