Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




SEGON ACTE


(Convit al palau reial)


El Rei. Aixís com fou la libació primera

per Posseidó, igualment sia-ho la última;
perquè ell, de tots els déus, és el qui mira
més per nosaltres.

Eurimedon
Rei, jo et prego, escolta’m.

A molts dels déus hem honorat fins ara
amb libadons; mes un hem deixat sense
que se’n podria ofendre, i a fe és digne
del nostre agraïment, i l'oblidar-lo
ens pot costar molt car qualsevol hora:
Hermes, el déu de peus lleugers, que mena
les naus a port i fa valer llur carga
i enriqueix als marxants. Cert que els feacis
som gent de mar, i. nostres naus lleugeres
solcant el si sempre agitat d'Amfítrite,
a la mercè del Croni, que en ell regna
profondament, estem, i ens cal sa gràcia;
mes ¿què en trauríem que la carga incòlume
entrés a port, i fos posada en terra,
si no trobés allí gent esperant-la
per pagar-la a bon preu, amb què retorna
la nau amb carga nova i enriquida?
Doncs l’Argicida és el qui ens procura