Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/58

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Per'xò pateixes tant: ell te va en contra.

Mes ara vol provar si et penedeixes
i amb holocaustes el desagravies.
Tornaràs a la pàtria, pro amb gran pena,
i amb nau emmanllevada i gent estranya. —

M. ii. Serà aquesta…
M. iii.   Nosaltres.
Dim.
—Que no sàpia

qui ets tu, ni hegui esment de ton llinatge.
Sols així arribaràs. Mes quan arribis
a casa teva, encara mals t'hi esperen. —

M. iii. Nosaltres, a la casa, no hem d'anar-hi.
M. ii. És clar que no: el deixem en terra, i llestos.
M. i. Deixeu parlar.
Dim.
— Pro els venceràs. Llavores

agafa un rem ben fet, ben llarg, ben ample,
i et poses en camí, terres endintre.
Aniràs caminant, i no t'aturis
fins a arribà a una gent tan terrassana
que no conega el mar, ni el menjar sali,
ni sàpia el que són naus, ni rems, ni veles.
I serà la senyal que, anant un dia
per un camí, encontraràs un home
que, fixant-se en el rem damunt ta espatlla,
se pensarà que vas a batre a l'era
i que aquella és la pala. Quan t'ho diga,
claves el rem en terra, que s'hi aguanti
ben dret i ferm, i allí mateix degolles
un brau i dos moltons, i els ofereixes
en holocaust al déu del mar. Te'n tornes
llavores a ta casa, on t'és predita
una llarga i pacífica vellesa,
voltat de fills i néts, i una mort dolça
quan sia l'hora, que serà tardana. —
Tal fou l'oracle.