Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/73

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

que tinc molt mala fama entre els homes, i amb lo que tu em dius
seria molt honrada; mes no et vull ocultar
que em temo del que diuen la gent: m'han dit que Apol·ló
serà molt soberg, perquè ha d'ésser senyor al damunt
dels déus i els mortals que viuen sobre la térra feconda.
Per'xó jo sentó una gran temença en mon cor
que, quan en mi haurà vist la llum primera del sol.
menysprearà l'illa per l'aridesa tan gran
i amb un cop del seu peu me giri del mar en l'abís,
deixant-me sepultada per sempre dins l'aigua en furor;
i que ell se n'anirà a una altra terra suau,
bastint-s'hi un temple en la sagrada espessura d'un bosc.
I, en tant, les negres foques i els pops faran dintre meu
llurs caus amagats, i restaré oblidada del món.
Mes, si ara, tu, dea, me fessis el gran jurament
de que son temple bell aquí el déu bastirà
tenint-hi son oracle damunt els homes, llavors... —
Així digué; i Leto donà son gran jurament:
— Doncs sia aixís per la Terra, per l'ample cel allà dalt,
per l'aigua soterrània d'Estix, i aquest és el gran
jurament més sagrat que puga existir pels déus benaurats,
que aquí restarà per sempre més el temple flairós
de Febos i el sant recinte pel qual honrada seràs
damunt de totes les illes. —Aixís digué el jurament
amb tots els seus mots; i Delos va gaudir-se del nàixer
d'al-lluny-feridor. Nou dies i nou nits va patir
Leto, doncs, travessada pels horribles dolors
del part; i totes les dees més grans estaven-li entorn:
Diona, Rea, Temis, que els rastres de culpa segueix,
i Amfitrite sonora, i altres immortals, menys Hera,
blanca de braços, que estava al costat de Zeus nuvolós.
Mes res ne sabia Ilítia, que calma dolors com aquells,
restant descuidada al cim de l'Olimp en núvol daurat
per art de la blanca de braços Hera, gelosa llavors
del bell fill que Leto dels cabells formosos anava a tenir.
Doncs les altres dees digueren a Iris que anés
cercant a Ilítia, oferint-li tot d'or un bell collaret
de nou colzades de llarg, per fer-la venir d'amagat