Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/77

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Què més podré dir, per lloar-te, a tu, ja lloat per molts cants?
¿Cantaré ton amor de llavores que volies Atzantida, la verge,
a l'ensems del semblant a un déu Isquis Elatiónida, senyor de

[cavalls?
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·

¿O de quan tu, al-lluny-feridor, te n’anares cercant
per la terra l’indret millor per ton oracle primer?
A la Pièria, llavors, descendires de l’Olimp, travessares el Lacmó,
i l’Emàtia i els Perrebs, i anares a Jolcos i a Ceneos i a Eubea,
famosa en ses naus, aturant-te en la plana de Lelas; i allí
¿no et plagué de bastir-hi el teu temple, enrondant-lo de boscos

[sagrats,

Apol·ló, o tu», al-lluny-feridor? Te n'anares, passares l’Euripos,
pujares la verda i divina muntanya, i d’allí tot seguit
te’n vares anà a Micalessos, de Teumessos als flonjos herbeis.
I a Tebes vingueres. Tota ella era un bosc: cap mortal habitava
encara la Tebes sagrada; camins ni dreceres no es veien
en la plana tan fèrtil en blat avui; pro tenia molt bosc.
I encara avançares, Apol·ló, al-lluny-feridor, i arribares
a Onquestos, al bosc tan magnífic, sagrat a Posseidó.
Allí, sotmès, bufa el cavall al bell carro junyit;
i el que el mena, anc que destre, salta en terra amatent
caminant, i el corser arrossega el carro buit ressonant;
i si el porta de si al lloc sagrat entre els arbres, allí és desjunyit,
i resta el carro, vares en terra, segons culte antic,
al déu consagrat. O Apol·ló, al-lluny-feridor! Tu passares
encara d’allí, i, travessant el Cefisos de bella corrent,
que des de Lilea eixampla ses aigües, després d’Ocalea,
que aixeca ses torres, i encara després d’Haliartos herbosa,
veieres Telfusa, la plàcida terra que et fou molt plaenta
per bastir-hi ton temple i posar-hi el bosc sagrat a l'entorn.
T'hi aturares davant i digueres aquestes alades paraules:
— Telfusa! Jo penso bastir damunt teu un temple molt grau,
oracle dels homes, que sempre hi duran sacrificis perfets;
i, tant aquells de la rica terra del Peloponès
com altres d'Europa i aquells de les illes, voltades de mar,
vindran a aconsellar-s'hi, i jo, en el temple opulent,
els dictaré la certa resposta, i profetitzaré. —