Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/83

<poem> Mes digue’ns la vritat com la voldríem saber: De quin poble ets? la teva patria on fou? de quins mortals pervens generat? Ben lluny de tu el pensament, navegant per sobre l'abís de les aigües, anàvem a Pilos sortits de Creta; que en som i encara ens en alabem; mes arribàrem aquí per força en la nau, amb tot i que desitjàvem un altre camí i un altre retorn: segur que un déu immortal ens portà sens nostre voler. — I aixís els féu de resposta Apol·ló, al-lluny-feridor: — Forasters: vosaltres vivíeu a Cnossos, voltada de boscos; mes per cert que cap tomarà a l'amada ciutat, ni reveurà sa casa ni la dolça muller, sinó que aquí restareu servant mon temple opulent que els homes en gran multitud vindran a honorar. Jo em glorifico d’ésser el fill de Zeus, Apol·ló, i aquí vos he dut per sobre del gran abís de la mar, no pas per fer-vos cap mal, sinó a fi que hi resteu servant mon temple opulent, pels homes molt honorat. I vosaltres mateixos sereu-ne també, per l'alt voler dels déus immortals que llurs designis vos confiaran. Doncs eia! ara compliu tot seguit això que us diré: Primer baixeu veles, plegueu-les, lligant-les ben bé; després poseu en terra la nau, traient-ne tot lo que duu; després fareu un altar a la vora mateixa del mar, i foc hi encendreu, oferint la blanca farina; i, entorn restant de peu drets, pregareu; i ja que jo us vaig saltar del mar obscur en la ràpida nau, semblant a un delfí, com a tal invoqueu-me, i delfínic l’altar també sia dit i amb tal nom per sempre famós. Després menjareu ben junts a la negra, a la ràpida nau; fareu libacions als déus benaurats qui habiten l’Olimp; i, en havent satisfet el desig que teniu dels dolços menjars, a mi vindreu cantant Ié Peàn fins al lloc del temple que heu de servar. — Aixís els parlava; i fou escoltat amb sagrada atenció i fou obeït. Arriaren vela, afluixaren les cordes, abaixaren el pal, deixant-lo ajagut. Saltaren en terra, traient-hi la nau fins dalt de la sorra i alçant-la en puntals. Llavors feren l’ara a vora la mar, i el foc hi encengueren,