els uns del tot, altres no tant.
Jo passo entre ells sense fer nombre
ni entre'ls vivents ni entre'ls esprits,
com un ensomni, com una ombra,
com un despert entre adormits.
la muller
—En el bon temps, a casa nostra,
jo feia igual que are fas tu:
tu sota'l cel, jo sota un sostre:
pera una mare tot es hu.
Quan els infants i les criades
eren dormits, ja de nit gran,
jo recorria les estades
com un fantasma vigilant.
Jo veia'ls somnis i figures
volar damunt dels fronts dormits;
tocava'l rostre a les criatures
per si eren freds o bé enardits.
Veia en llur jaç a las serventes
(el de la dida vora el breç)
en positures diferentes,
i en llur sòn encare més.
Hi havia aquella forta Assumpta
(que terres lluny era'l marit)
que s'adormia cella-junta
i amb una mà damunt del pit.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/136
Aquesta pàgina ha estat validada.
