Aquesta pàgina ha estat validada.
Perxo està trista—pero ab dolor:
Lusitania! Lusitania!
Esperança... amor...
III
—De les platjes africanes—ha vingut la gran cremor,
i els jardins d'Andalusia han florit ab passió.
Flor vermella en cabell negre—ulls de foc i còs suau,
ets la terra de les dances—perfilantse en el cel blau.
Canta, canta Andalusia, el teu gran esllanguiment,
i en el vi de tes cullites—dó-m a beure el sol ardent.
IV
Al crit de la tramontana,—ballèm la sardana
a vora el mar blau;
davant la neu del Pirenèu
sentint llunyans—uns altres cants...
cap viu! Catalans,
s'anuncia el gran esdevenir.
Vindrà pels cims—vindrà pel mar:
a tot arrèu hem d'acudir
