Aquesta pàgina ha estat validada.
III
El cel ben serè
toma'l mar més blau,
d'un blau qu'enamora
al mitj-dia clar:
entre'ls pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que'l mirar-les juntes
me fa'l cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.
IV
El vent se desferma
i tot el mar canta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
L'onada s'adreça,
callant s'ageganta,
l'escuma enlluerna,
el sol l'abrillanta,
l'onada s'esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
