Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/293

 mariners i gent de plana,
 rei i poble i cort tot hu
 al volt de les teves gracies.
 Hi anirien acudint
 cadascú am la seva tasca:
 els pastors amb els ramats
 devallant de les montanyes;
 els mariners amb els rems
 i l'olor d'aigua salada;
 els pagesos amb els bous
 de la rella ressonanta;
 tots assedegats d'amor:
 nosaltres seriem l'aigua.
 Aquell art noble del cant
 en paraules ben trovades
 jo ensenyaria als fadrins,
 tu a les donzelles la dança,
 i s'entornarien tots
 am la cara enriallada:
 a la mar els mariners,
 els pastors a les montanyes,
 els pagesos als conrèus...
 i tu i jo l'un an el altre.
 I el reialme pirenenc
 fóra la flor dels reialmes...
 Ai, visió, no fossis lluny!
 Ai, Agnès, bé ets anyorada!
 Ai, neus, que blanques que sou!
 Ai, montanyes, que sou altes!—