Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/69

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

pressentint el sant misteri
tremolós de vostra veu.

Per què'ns mirèu, Verge santa,
amb aquests ulls tant oberts?
Donèu-nos l'esgarrifança
dels vells miracles complerts!

Castiguèu nostre sentit
am tant d'oblidades febres!
Dèu ànima a les tenebres!
Dèu-nos la fe de la Nit!.....

Que demà, quan surti el sol,
tornarèm a pendre'l vol
per les serres encantades,
i els camins de les cascades
seguirèm de sol a sol.....

Les cascades, que s'estàn
allà lluny canta que canta,
tot trenant y destrenant
llur blancura ressonanta
sobre'l negre mur gegant.

Copsats per negres alçaries,
aixordats de la remor,
anirèm avall com l'aigua
per les goles solitaries
plenes d'abims y frescor.