Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/74

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Fressejen i cimbrejen desseguida
 rams de llorê i palmons.


 III

Al Dijous Sant encare—una antiga tristesa
 pels aires s'esllangueix.
La cançó llastimera,—i d'any en any represa,
de dins la quietud s'alça i reneix.

De lluny, ja esvanits vénen—sos mots i les pregaries,
les notes sento sols del mistic cant...
Alça les seves notes solitaries,
la Passïó en la Nit del Dijous Sant.

Del dematí en la calma va fonent-se,
asserenant-se va el tenebrós dol...
El verd naixent dels arbres va encenent-se
entre'ls ruixats freqüents i els raigs de sol.


 IV

Aquest verd tendre—de primavera—me té ull-près,
 se m'emporta la mirada,
 me la clava extasïada
 en la gloria de les branques
 hont espurna'l colô encès.