Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/75

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Vaporosa com boirina
 llarg a llarg de l'avinguda
hont el sol se comença a esblanquehir,
en la tímida verdor s'hi endevina
una fresca rialla retinguda
qu'està a punt de somoure-s i esclafir.

Obro'ls ulls al matí i corro am fatlera
a reveure'l color que m'enamora,
i el trobo que m'espera, immoble, extès...
Oh la muda verdor que'm desespera!
Serena me mitj-riu, prometedora...
Aquest verd tendre—de primavera—me té ull·près.


 V

 Nit d'Abril de lluna plena,
 nit lluminosa i serena
 alegra com mitj-diada
 temperada...
 Oh! L'alegria d'una nit serena!

 La cançó neix tota sola
 i se'n vola
 cap al cel i a les estrelles...
 La cançó neix a breus tirs,
 a sospirs,