Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/20

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


llenguatje sublim, i fer-nos oblidar tot altre, després d'haver-lo oblidat ells meteixos, llavors vindrà'l regne llur, i tots parlarèm encantats per la música creadora. Tots parlarèm mitj cantant amb veu sortida de la terra de cadascú, menyspreuant l'artifici de llengües convencionals, i cadascú s'entendrà no més amb qui s'hagi d'entendre; però quant parli del fons de l'ànima amb amor, se farà entendre de tots aquells que en encantament d'amor l'escoltin: perquè en amor succeheix això, que mitj entendre una paraula es enténdre-la més que enténdre-la del tot, i no hi ha altre llenguatje universal que aquest.
 Perquè, què vol dir llenguatje universal sinó expressió i comunicació de l'ànima universal? I si l'ànima universal es la bellesa amorosa que traspua per tota la creació i en cada terra parla per boca dels homes que la terra meteixa s'ha fet en lo seu amorós esforç, la única expressió universal serà, doncs, aquella tan variada com la varietat meteixa de les terres i llurs gents.
 I per ella els homes s'entendràn sols en la armonia natural produhida pel verb amorós de la bellesa creadora, mes en ella s'entendràn de debò, en veu i en esperit; mentres que are la mútua intel-ligencia de superficials paraules aspres lluny de l'amor i la bellesa, es un entendres sens entendre-s: pensen els homes que s'entenen, i menys s'entenen com més pensen entendre-s.
 Que si posèu en conversa dos homes de diferents llinatjes i parlant cadascú la llengua propia, podrà molt ben ésser que, no entenent-se en les coses més superficials, puguin, emprò, si amb amor arriben a