Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/45

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





AN EN CLAVÉ[1]



 Avui fa vint-i-quatre anys que va morir en Clavé, i avui, amb més devoció que mai, cantèm les cançons seves: les cantèm com a cosa nostra, rejovenides, perque lo que té bones arrels en la terra, a cada primavera treu brotada nova i més extesa.
 La gran virtut d'en Clavé va ser aquesta: l'haver fet arrelar el seu Art en la terra, i el jovent treballador català de quaranta i cinquanta anys endarrera, al sentir el reclam d'aquelles melodies d'ànima catalana, anava acudint com fascinat, a l'entorn d'aquell home perquè'ls ensenyés de cantar-les.

 Allí va naixer lo mellor del nostre art popular modern, la música poesia del poble dins el gran centre industrial. Aquest poble tant individualista i esquerp va començar a enamorar-se de la armonia: els que abans eren cinquanta, cent homes, allavores van ser un coro; i ajuntats van conèixer un goig més de la vida: el goig de produir una cosa bella en comunitat d'acció i de sentiment.

  1. Publicat en el follet de la Societat Choral «Catalunya Nova» del 24 de febrer de 1898, amb motiu del XXIV aniversari de la mort d'en Clavé.