Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/59

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fantat en la tenebra com ell, i la meva activitat, com la d'ell, subjecta a la obscura llei de la fermentació; mes l'anhel, el gran anhel, es deslliurar-se'n de les lleis obscures i anar sempre a la llum: al amor sens odi, a la veritat sense argument, a lo bell sens contrast. Nodrir-se de la dolça puresa del suc dels rahims abans que fermentin, i trobar ben saborit el pà sense llevat.
 Mes també trobava que'l meu sentiment de la força activa dels ferments no havia sigut en và: que ell m'ensenyava a no malehir el mal sinó a considerar-lo com a tenebra que vol esser llum, però encare no ho es. I aquesta consideració m'omplia d'una forta pietat i d'una gran esperança. Mes aquesta pietat i aquesta esperança jo no puc determinar-les en pràctiques conseqüències sinó, ben plè del seu esperit, avençar serenament en la vida refiant-me de lo que en cada moment me sia inspirat per un tal esperit en la mida del meu avenç, sense deixar-me atormentar pels dubtes dels superbs que tot s'ho volen explicar i establir per pesses menudes.
 Jesús resolia'ls dubtes tant senzillament! Volgueren torbar-lo dihent-li que, segons la llei de Moisès, si un moria, el germà havia de pendre la viuda per muller; i si'l segon moria, el tercer germà que hi hagués havia de pèndre-la igualment; i que aixís s'esdevingué fins a l'últim en set germans que eren. I llavors venia la pregunta maliciosa:
 —Al temps de la resurrecció de la carn, de quín germà serà la muller? perquè de tots set ho fou.—Mes Jesús els respongué:—No veièu que anèu errats perque no enteneu la Escriptura ni la virtut de Deu?