Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/63

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


comptats dels dinàstics centralistes; la gent fent cadascú el seu fet de cada dia a la casa llur, traient el cap un moment al pas de la comitiva, composada purament de l'element oficial, i, per tant, incolora, trista, fent el seu curs en mitj d'un silenci cor-gelador; i després, res de convits al Rei, res d'oferiments dels cossos actius socials, res de representacions ni missatges: ja li teniem tot dit; no se'n havia fet cas; doncs, deixar-lo estar com qui res n'espera; deixar lo estar amb els seus ministres i els seus generals i els seus empleats visitant quarters i edificis públics, posant primeres pedres a monuments insignificants, rebent i tornant parlaments de formulari oficial, i entornant-se'n sense haver sentit un xiulet ni haver vist una corredissa, però també sense haver trobat enlloc el calor de la nostra activitat ni l'espontaneitat del nostre cor, ni un senyal del nostre pensament: anant-se'n sense haver vist de Catalunya més que la superfície, sense saber-ne res.
 Oh! Sí: una rebuda glaçada com se'n llegeixen en la historia, en els llibres, de quan els pobles han volgut fer sentir an els Reis el llur agravi, feia molt goig als nostres idealistes, i fins resultava molt catalana, molt avinenta a la nostra serietat llegendaria, al nostre gènit aixut que fa tant de respecte.
 Però, res d'això ha resultat; perquè quan a un poble se li posa al davant la encarnació del poder que'l regeix, el poble, que sent la trascendencia del contacte, no pot restar indiferent: sols pot mostrar-se indiferent essent hostil; no es mai estable, sino inestable, l'equilibri d'una cosa tan viva com el sentiment popular: la seva indiferencia sols pot esser una forma d'hostilitat;