Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/244

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ondula el seu bell còs sense fadiga
com creat en l'encís del mohiment.
Els meus ulls van seguint-la mentres dança
obedïents al pas del seu còs bell;
i si reposa, tot me maravell
com si's trenqués la llei de sa criança.
Mes llavors, en la llum del seu mirar
i de ses galtes fortament rosades,
i en la onada del pit al alenar
i el repòs de ses formes tan amades,
retrob el ritme que creguí perdut
i mon esprit per sempre s'hi reposa
com en una absoluta beatitud.


 II


Ella de sa hermosura es generosa
i me'n feu tot el dó que jo'n volia.
M'ha donat sa paraula graciosa
alenanta d'aprop, que m'invadia.
I les mirades dintre les mirades,
el pit tot somogut, la galta ardenta,
parlavem am les boques inflamades
de qualsevulga cosa indiferenta.
La paraula sols era la musica
del gran voler que'l pit ens agitava:
jo resseguint sa cara, tan bonica!