Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/245

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ella en mos ulls veient còm m'inundava.
I talment la inundà l'ànima meva
de sa bellesa la potenta onada,
que al alçar-me ubriac de vora seva
i trobar-me privat de sa presencia,
ja no trobí en son lloc ma conciencia,
enduta per la forta rierada.


 III


L'amic me deia:—En aquesta hora dolça—
(era un diumenge al caure de la tarda)—
es quan se'm torna més potenta i viva
la memoria que servo d'aquella altra.
Torna a invadir-me aquell amor d'un dia,
com si tingués davant la que'l causava;
la torno a veure amb aquell gest tant propi,
la boca, els ulls movent-se-li en la cara,
i aquell meteix vestit que duia a sobre,
i el lligat dels cabells, i tot lo altre.
Torno a sentir sa veu i lo que'm deia,
tornen a mi 'ls seus mots i l'alenada,
i torno a defallir com defallia
sota l'encís de sa presencia ràpida.
Per què, per què me fou tant tost represa
un cop m'havia ja sigut donada
i jo poguí coneixê-la per meva