Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/247

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


d'aquell antic amor tant descuidada!
Aixís mon esperit està a tot' hora
contemplant en l'ausencia la manyaga
que'm té tant lluny del pensament i es gira
a tot-hom amb aquella bona cara.
Jo la veig que s'aixeca i que s'inclina,
i que va i ve de l'un indret a l'altre,
i es posa al llit, i dorm, i es desensonya,
i està sempre de mi tant oblidada!
Mes mon sentit està en continua vetlla
d'aquell record que dintre meu restava,
i aquelles gracies, en son rostre juntes,
cerco disperses per tants rostres d'altres!


 IV


—Ja no'm plau ni'l dançar ni l'alegria
perque qui m'ha de veure ja no'm veu.
Hont son aquells ullets que'm perseguien
i no'm deixaven tot lo dia arrèu,
que jo'm sentia tan acompanyada
com si ja no visqués sola per mi,
com si la meva vida fos doblada
i tot lo meu tingués un segón fi?
Y perxò jo'm polia i m'esmerava
i sabia del cert que no era en và,
que tot mon resplendor s'aprofitava