Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/267

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 LES ROSES FRANQUES

 
He vist unes roses—d'un vermell pujat,
d'un vermell negrós—d'un vermell morat.
Penjaven gronxant-se—del mur d'un jardí;
ningú les pot heure—no's poden cullî;
són les roses lliures—de la servitut,
són les roses franques,—no paguen tribut.
Ni de baix s'abasten—ni de dalt estant:
el gipó o el gerro—no les gaudiràn.
Brillâ al sol veuràn-les—desde lluny la gent,
donaràn la flaira—al bon grat del vent;
mes cap mà atrevida—les apomarà
ni alenada humana—les mustigarà.
No, com les flors altres,—són de qui les vol:
son lliures, son pures,—son del vent i el sol.
Passaràn la vida—gronxant-se i rihent
i abrusades se les emportarà el vent.