Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/278

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 III

 El cel ben serè
 toma'l mar més blau,
 d'un blau qu'enamora
 al mitj-dia clar:
 entre'ls pins me'l miro...
 Dues coses hi ha
 que'l mirar-les juntes
 me fa'l cor més gran:
 la verdor dels pins,
 la blavor del mar.

 IV

 El vent se desferma
 i tot el mar canta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
 L'onada s'adreça,
 callant s'ageganta,
 l'escuma enlluerna,
 el sol l'abrillanta,
 l'onada s'esberla
 i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!