Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/286

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



 Al damunt del bell morir
 començava a resplendir
 pels celatjes carminencs
 el blanc quart de lluna nova.

 Tot semblava un mon en flô
 i l'ànima n'era jo.

Jo l'ànima flairosa de la prada
que's dalita en florir i ser dallada.

Jo l'ànima pacífica del ramat
esquellejant pel bac mitj amagat.

Jo l'ànima del bosc que fa remô
com el mar, que es tant lluny en l'horitzó.

I l'ànima del saule jo era encara
que dóna a tota font son ombra clara.

Jo de la timba l'ànima profonda
hont la boira s'aixeca i es deixonda.

I l'ànima inquieta del torrent
que crida en la cascada resplendent.

Jo era l'ànima blava de l'estany
que aguaita al viatger amb ull extrany.