Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/288

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 RETORN

 I

Oh Pirinèu! En tes profondes gorges,
fill de la plana, m'he sentit com pres,
i am l'esguard demanava al cel altissim
 amplaria y vent.
Pujava per tes costes gegantines
 hont blanquejen les cascades
 i negregen els abets;
 hont la flor de la montanya
perfumava'l meu gran anyorament...
La llibertat dels cims no l'assolia:
 restava a vora d'ells.

 II

En alta solitud s'està pels sigles
 el blau estany immobil,
mirant-se al Vignemale, que li mostra
 sa faldada de neu:
jo a l'hora del cap-vespre hi arribava
 i aprop de l'aigua quieta
 m'asseia tristament.