Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/289

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



 III

Cercava Gavarnie entre les boires
 hont llisquen les cascades
al llarg del mur immens pausadament;
i al ser-hi he sospirat per trobar aire
i he hagut d'aixecâ'l cap per veure'l cel.

I, trencant ton encís d'una vegada,
 oh Pirinèu terrible,
 a la plana de Tarbes
 me n'he baixat corrents.

 IV

An els teus peus, a ratlla de la plana,
Lourdes devota té molt bell el cel:
el sol hi daura la ramada humana
 que bela amb un gran bel
 davant la Verge blanca,
 davant l'iglesia freda;
i en mitj del baf de les gentades tèrboles
s'alça'l miracle, i dolçament floreix
als vermellosos raigs del sol ponent...

(Passar jo l'he vista—l'horrible filera
dels malalts en braços dels homes de fe:
les boques inflades,—les conques morades,
 el còs sense gest.