Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/295

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


nostres cançons tenen igual tonada,
i nostres crits desperten—identics tornavèus.
De mar a mar no més hi ha uns Pirinèus.
Jo hi tinc l'amor i es ell el qui m'inspira...
Donzelles i fadrins ja m'entendràn:
un jorn cremà'l Pirene—en fabulosa pira,
i si are un cor aimant—es la nova guspira,
d'un nou incendi'ls cims s'abrandaràn!

«Aquelles montanyes—que tan altes són,
me priven de veure—mos amors hont són.»