Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/53

Aquesta pàgina ha estat revisada.

pondre. Lo pare y la meva mare varen quedar frets mirantse de fit a fit, com si hagués dit una gran blasfemia. Jo, parat, la vista a terra, ab lo bastó m'entretenía a foradar una pell de taronja.
 — ¡Què diu ara aqueix tabalot! —va exclamar lo pare obrint los ulls tot esverat.
 — No rès, — va respondre la mare sofocada d'indignació, ventantse ab desfici, y posantse a caminar apressurada. —Ja'n parlarem en arribant a casa. —
 Y en tot lo Passeig de Gracia ningú va dir paraula. La mare, ab aquell pas seguit, despacientat, anava endavant acomodantse'l mocador que li queya a cada punt de l'espatlla ab l'afany de ventarse. Lo pare la seguía ab prou feynes, y jo, més enderrera,

tot motxo, ab lo punyo del bastó a la boca com un bergancí, pensant ab la Mariona sense volguerhi pensar, per que'm donava enuig l'idea de que aquella dóna hagués de ser la meva muller.