i de tota cosa important, deixeu que 'ns ne cuidem nosaltres, que tot ho encaminarem a utilitat vostra. Tot lo contrari d'això ha fet cadaú de nosaltres a la vostra edat, i tornaria a fer-ho si rejovenís; però vosaltres fixeu-vos en les paraules i no en els nostres fets passats ni en els nostres intents. Fent-ho així (creieu-nos a nosaltres, coneixedors i experts de les coses umanes) sereu ditxosos.» No sé en què pot consistir l'engany i frau, si no es en prometre felicitat als inexperts baix semblants condicions.
L'interès de la tranquilitat comuna, domestica i pública es contrari als plaers i a les empreses dels joves; i per això, també, l'educació bona, o així nomenada, consisteix en gran part en enganyar els deixebles a fi que posposin la comoditat propria a la dels altres. Més, sense això, els vells naturalment tendeixen a destruir, en tot el que poden, i a esborrar de la vida umana, la joventut, l'espectacle de la qual avorreixen. En tot temps la vellesa s'es conjurada contra la joventut, perquè sempre fou propria dels omes la vilesa de condemnar i perseguir en els altres aquells béns que ells més desitjarien per a sí mateixos. I no deixa d'esser remarcable que, entre els educadors, els quals, més que ningú, fan professió de cercar el bé del proïsme, se 'n trobin
Pàgina:Pensaments (1912).djvu/102
Aquesta pàgina ha estat validada.
104
J. Leopardi
