Pàgina:Pensaments (1912).djvu/20

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



XII


 Aquell que amb penes i treballs, o encara que sols sigui després de molt esperar, ha conseguit un bé, si veu que un altre consegueix el mateix amb facilitat i prompte, de fet no perd res del que posseeix; i, no obstant, semblant cosa es naturalment odiosissima, perquè 'l bé obtingut, si esdevé comú, minva desmesuradament en l'imaginació de qui per obtenir-lo ha gastat o penat poc o molt. Per això l'obrer de la parabola evangelica 's dol, com d'una injuria que se li ha fet, de la mercè, igual a la seva, dada ad aquells que avien treballat menys; i els frares de certes ordres tenen per usança tractar amb tota mena de duresa 'ls novicis, per temor que arribin amb comoditat a l'estat que ells amb incomoditat han assolit.

XIII


 Es una il-lusió bella i estimable aquella per la qual els jorns aniversaris d'un aconteixement (en els quals en realitat no s'auria de fer res més que en qualsevol altre dia de l'any) semblen tenir amb aquell una afinitat particular, i com si una ombra del passat resorgís i retornés