saris i de viure, per dir-ho així, de remembrances de tal mena, retornant sempre ad el passat i dient entre sí: «—En tal dia com avui de l'any me va succeir tal o qual cosa.»
No fóra poca l'infelicitat dels educadors, i sobre tot dels pares, si pensessin, com es cert a tot ser-ho, que llurs fillets, de qualsevulga indole que agin sortit, i sigui 'l que's vulgui 'l treball, diligencia i despeses que esmercin en educar-los, després, amb el tracte del món, quasi indubtablement, si la mort no 'ls ne deslliura, se tornaran malvats. Potser aquesta opinió seria més valida i més raonable que la resposta de Tales, qui, preguntat per Soló per què no s'emmullerava, respongué mostrant les inquietuts dels pares pels infortunis i perills dels fills. Seria, dic, més valid i raonable l'excusar-se dient que es el no voler augmentar el nombre dels malvats.
Xiló, un dels set savis de la Grecia, ordenava que l'ome robust de cos fos de modals dolços, a fi, deia, d'inspirar ad els altres més respecte
