Pàgina:Pensaments (1912).djvu/37

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




XXVIII


 El genre umà i, exceptuat sols l'individu, qualsevulga insignificant porció d'ell, se divideix en dues parts: els uns usen l'opressió i els altres la sofreixen. I no avent-hi ni cap llei ni cap força, ni progrés de filosofia ni de civilitat, que puguin impedir que l'ome, nat o per neixer, no sigui dels uns o dels altres, no queda sinó que qui pugui elegir elegeixi. La veritat es que no tots poden, ni sempre.

XXIX


 Cap professió 'y ha tant esteril com la de les lletres. Eraperò es tant en el món el valor de l'impostura, que amb l'auxili d'aquesta fins les lletres esdevenen fructiferes. L'impostura es l'ànima, per dir-ho així, de la vida social, i art sense 'l qual verament cap art ni facultat, considerant-la en quant als seus efectes en l'esperit umà, es perfet. Sempre que examinis la fortuna de dues persones que siguin l'una de vertader valer en qualsevulga cosa, l'altra de valer fictici, trobaras que aquesta es més afortunada que aquella; i més aviat, la major part de vegades, aquesta afortunada i aquella sense fortunafor-