sament certissim amb paraules tant belles com ampuloses, segons solen fer els prosistes italians. En confirmació del qual pensament pot considerar-se que 'ls vells posposen el present al passat, no sols en les coses que depenen de l'ome, sinó també en les que no 'n depenen, acusant-les d'igual manera d'aver empitjorat, no tant, com es lo cert, en ells i respecte d'ells com en sí mateixes. Jo crec que cadaú recordarà aver sentit dir moltes vegades ad els seus pares, com jo 'u recordo dels meus, que 'ls temps s'han tornat més frets que no eren, i els iverns més llargs, i que, en el temps llur, per allà 'l dia de Pasqua ja se solien treure 'ls vestits d'ivern i posar-se 'ls d'estiu; el qual canvi, avui, segons ells, tot just en el mes de maig, i potser en el de juny, se pot sofrir. No fa gaires anys que alguns fisics seriosament tractaren d'esbrinar la causa de tal suposat refredament de les estacions, alegant uns el desboscament de les montanyes, altres què sé jo quantes coses, per explicar un fet que no's realitza; perquè més aviat, al revers, i a tall d'exemple, es cosa advertida per alguns, segons diversos passatges d'autors antics, que l'Italia, en l'epoca romana, degué ser més freda que no es ara. Cosa molt de creure, perquè, per altra part, l'experiencia i raons naturals demostren que la civilisació dels
