Pàgina:Pensaments (1912).djvu/51

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




XLIII


En el món són omes insignes per llur probitat aquells dels quals, tenint-hi familiaritat, pots, sense esperar cap favor, no teme-n cap disfavor.

XLIV


Si interrogues les persones sotsmeses a un magistrat, o a un ministre qualsevulga del govern, respecte a les qualitats i manera de portar-se aquell, principalment en el carrec; fins avent-hi acord entre les respostes i els fets, trobaras gran desacord en l'interpretar-los. I, encara que les interpretacions fossin conformes, seran infinidament discordants els judicis, censurant els uns allò que 'ls altres exalçaran. Tant sols respecte a l'abstenir-se o no de les coses d'altri i del public, no trobaras dues persones que, estant conformes en el fet, discordin o en l'interpretar-lo o en el judicar-lo, i que senzillament, d'acord, no alabin el magistrat per l'abstinencia, o, per la qualitat contraria, no 'l condemnin. I sembla, en una paraula, qua 'l bon i el mat magistrat no's coneguin ni s'amidin sinó pel que toca al diner, i que magistrat bo sigui 'l mateix que retingut, do-