ricia, la falsia i la perfidia mercantil, totes les qualitats i les passions més depravadores i més indignes de l'ome civilisat estan en vigor i's multipliquen sens fi, però les virtuts s'esperen.
El temps es gran remei contra la maledicencia, així com de les afliccions de l'esperit. Si 'l món censura alguna institució nostra, o manera de procedir, bo o dolent, a nosaltres no 'ns cal sinó perseverar. Un quant temps després, esdevenint vulgar aquella materia, els maldients l'abandonen per cercar-ne altres de les més recents. I, com més ferms i impertorbables ens mostrarem nosaltres en seguir avant, menyspreant el dir de la gent, tant més aviat, allò que de primer fou condemnat o que semblà extrany, serà tingut per raonable i per cosa corrent; perquè 'l món, que no creu mai que qui no cedeix s'equivoqui, al cap i a la fi's condemna ad ell mateix i 'ns absol a nosaltres. Per això succeeix, cosa ben sabuda, que 'ls febles viuen a mercè del món i els forts a llur propria voluntat.
No fa gaire onor, no sé si dir als omes o a la
