Lo gran que es l'amor que la natura'ns ha donat envers els nostres semblants, pot comprendre-s amb el que fa qualsevulga animal, i l'inexperta criatura, si's dóna 'l cas que vegi en un mirall sa propria imatge: que, creient-la una criatura semblant ad ell, s'enfurisma i exalta, i cerca tots els medis de danyar aquella criatura i de matar-la. Els aucellets domestics, mansois com són per naturalesa i per costum, embesteixen contra'l mirall rabiosament, xisclant, amb les ales enarcades i amb el bec obert, i el piquen; i el simi, quan pot, el llança a terra i amb els peus l'esmicola.
L'animal per naturalesa odia 'l seu semblant, i, si son interès propri 'u requereix, l'ofèn. Per això ni l'odi ni les injuries dels omes poden evitar-se: el menyspreu se pot en gran part evitar. Motiu pel qual la major part de vegades són poc a proposit els obsequis que 'ls joves i les persones desconeixedores del món tributen a qui 'ls ve a mà, no per vilesa ni per altre interès, sinó per un desig benevol de no captar-se
