sevol necessitat teva, el veuras sobtadament empalidir; després, mudant de conversa o responent paraules sense solta, deixar-te sense res concret; i d'allí endavant, per molt temps, no serà poca fortuna si, després de molt treball, t'es possible reveure-l, o si, fent-lin memoria per escrit, te contesta. Els omes no volen fer bé, sigui per la molestia de la cosa en sí, sigui perquè les necessitats i desventures dels coneguts no deixen de produir a cadascú algun plaer; però volen ser tinguts com a benfactors, i tenir la gratitut d'altri, i aquella superioritat que neix del fer bé. Per això ofereixen el que no volen donar, i, com més ardit te vegin, més insisteixen: primer per umiliar-te i avergonyir-te; després perquè no temen que acceptis les llurs ofertes. Així, amb grandissim valor, se llancen fins a l'ultim extrem, menyspreant el perill de quedar mentiders, amb esperança de no esser mai sinó remerciats; mentres que, al primer mot que signifiqui demanda, fugen.
Bió, filosop antic, deia: «Es impossible agradar a la multitut com no sigui tornant-se pastiç o vi dolç.» Però aquest impossible, mentres duri l'estat social dels omes, serà cercat sem-
