pre, aduc de qui digui, i aduc de qui potser cregui, no cercar-lo; com, mentres existeixi la nostra especie, els més coneixedors de la condició umana perseveraran fins a la mort cercant felicitat i prometent-sen.
Tingui-s com axioma general que, excepte per breu temps, l'ome, malgrat qualsevulga certesa i evidencia de les coses contraries, no deixa mai en sí mateix, boi ocultant això a tots els demés, de creure veritat aquelles coses la creencia de les quals li es necessaria per a la tranquilitat d'esperit, i, per dir-ho així, per poder viure. El vell, majorment si freqüenta el món, mai, sinó fins a l'ultim, deixa de creure en el secret del seu esperit (encara que en tota ocasió protesti de lo contrari) de poder, per una singularissima excepció de la regla universal, en certa manera desconeguda i inexplicable per a ell mateix, fer encara una mica d'impressió a les dònes; perquè 'l seu estat fóra massa miserable si estigués completament persuadit de ser exclòs, del tot i per sempre, de aquell bé en el qual, al cap i a la fi, l'ome civilisat, sigui d'una manera sigui d'una altra, i més o menys enganyant-se, resumeix l'utilitat de la
